• Marta

ELS PILARS DE LA MUSIC LEARNING THEORY

[Català arriba, castellano abajo 👇🏻]


Benvolgudes famílies,

Amb aquest post d'avui us vull intentar transmetre algunes de les coses més importants de l'enfocament teòric en el qual es basen les sessions de música amb la condició que tingueu una mica més d'informació i sapigueu que tot allò que fem té un per què i un per a què.

Primer de tot, dir-vos què és la Music Learning Theory (MLT). En els anys 80 un músic, pedagog i investigador estatunidenc anomenat Edwin Gordon va desenvolupar un treball de recerca en el qual va tractar de canviar la mirada de la pedagogia musical. Va passar de posar el focus en el professor (com ensenyar) a posar el focus en l'aprenentatge del nen o nena (com aprenem la música). Aquestes recerques ho van portar a esbossar un model d'aprenentatge musical que presenta les següents bases:


  • Audiation: el concepte central de la MLT. Un terme encunyat per Gordon i que es refereix a l'activitat mental complexa activada en escoltar música. És aquesta activitat mental, aquest pensament musical l'eix central de l'aprenentatge musical.


  • El procés d'aprenentatge musical és similar al del llenguatge: en les seves observacions, Gordon es va adonar que els nens aprenien música com aprenien el llenguatge. Després d'escoltar la llengua materna durant mesos, el nen comença a balbotejar experimentant amb sons i paraules mancades de sentit. Progressivament el nen va modulant per a ajustar-se a la sonoritat de les paraules formant frases amb sentit. Progressivament i amb el feedback de l'adult el nen aprèn a parlar i la parla és fruit del seu pensament. Doncs el mateix ocorre en la música, on també es produeix un balboteig musical i una experimentació sonora. Les primeres paraules són els primers patrons ajustats (quan comencen a donar respostes als pam pam que fem en les sessions i ho fan de manera afinada). Fins que els diàlegs es donen quan són capaços d'improvisar les seves pròpies melodies. Parlaré de tot això en pròxims post, on us deixaré les diferents etapes d'aquest procés d'aprenentatge musical.


  • Donem sentit a la música escoltant la seva sintaxi: el context és fonamental per a l'escolta i aprenentatge d'aquest llenguatge musical. En les sessions es reflecteix en el tot-part-tot. Fem una melodia o activitat, jo proposo aquestes petites cèl·lules musicals anomenades patrons i després tornem realitzar la melodia.


  • En la música hi ha dos llenguatges que s'interrelacionen: el rítmic i el tonal. És per això que en cada sessió treballem amb activitats melòdiques i recitats o rimes. Desenvolupar el llenguatge rítmic i tonal alhora és fonamental per a treballar el pensament musical del qual parlàvem abans, la audiation.

Partint d'aquestes bases o pilars, el treball d'ensenyament de la música havia de canviar i adaptar-se a aquests descobriments. És per això, que des d'aquest enfocament, les educadores no som persones que ensenyem la música igual que les mares i pares no ensenyeu la llengua materna. La nostra labor és la de guiar, la d'oferir un entorn i guiar-los perquè ells mateixos puguin dur a terme els seus aprenentatges, el seu procés maduratiu.


Gordon denomina a aquesta forma d'interacció amb el nen la guia informal, que presenta les següents característiques:


  • S'ofereix en els 6 primers anys de vida

  • No es demanda gens específic a les criatures en termes de respostes musicals

  • S'ofereix a les criatures un ambient musical ric i variat on podran absorbir els aprenentatges

Hi ha dos tipus de guia informal

  • Sense estructura: s'ofereix dels 0-2/3 anys. Es canta un ric repertori de cançons i recitats mentre hi ha un moviment fluid continu, expressiu i musical. Amb jocs senzills i sense moltes regles o estructures.

  • Amb estructura: s'ofereixen patrons tonals i rítmics estructurats segons l'etapa de l'aprenentatge musical en la qual es troba el nen o nena. Les criatures són reptades amb jocs més estructurats on s'anima a respondre i es comença a donar nom a diferents conceptes musicals. La guia tenen al cap una estructura per a afavorir la maduració musical dels nens i la seva emergència cap a la següent etapa en la audiation.


Per tant, com a resum, afegeixo una taula en la qual ens aclareix la diferència entre ensenyar (el mètode tradicional d'ensenyament musical) i guiar (aquest nou enfocament)


Moltes gràcies per la vostra atenció. Podeu deixar qualsevol dubte i/o comentari abaix :)


Una abraçada famílies! Ens veiem a les sessions.


Queridas familias,


Con este post de hoy os quiero intentar transmitir algunas de las cosas más importantes del enfoque teórico en el que se basan las sesiones de música con tal de que tengáis un poco más de información y sepáis que todo aquello que hacemos tiene un por qué y un para qué.


Antes que nada, deciros qué es la Music Learning Theory (MLT). En los años 80 un músico, pedagogo e investigador estadounidense llamado Edwin Gordon desarrolló un trabajo de investigación en el que trató de cambiar la mirada de la pedagogía musical. Pasó de poner el foco en el profesor (cómo enseñar) a poner el foco en el aprendizaje del niño o niña (cómo aprendemos la música). Estas investigaciones lo llevaron a esbozar un modelo de aprendizaje musical que presenta las siguientes bases:

  • Audiation: el concepto central de la MLT. Un término acuñado por Gordon y que se refiere a la actividad mental compleja activada al escuchar música. Es esta actividad mental, este pensamiento musical el eje central del aprendizaje musical


  • El proceso de aprendizaje musical es similar al del lenguaje: en sus observaciones, Gordon se dio cuenta que los niños aprendían música como aprendían el lenguaje. Tras escuchar la lengua materna durante meses, el niño comienza a balbucear experimentando con sonidos y palabras carentes de sentido. Progresivamente el niño va modulando para ajustarse a la sonoridad de las palabras formando frases con sentido. Progresivamente y con el feedback del adulto el niño aprende a hablar y el habla es fruto de su pensamiento. Pues lo mismo ocurre en la música, donde también se produce un balbuceo musical y una experimentación sonora. Las primeras palabras son los primeros patrones ajustados (cuando comienzan a dar respuestas a los pam pam que hacemos en las sesiones y lo hacen de manera afinada). Hasta que los diálogos se dan cuando son capaces de improvisar sus propias melodías. Hablaré de todo esto en próximos post, donde os dejaré las diferentes etapas de este proceso de aprendizaje musical.


  • Damos sentido a la música escuchando su sintaxis: el contexto es fundamental para la escucha y aprendizaje de este lenguaje musical. En las sesiones se refleja en el todo-parte-todo. Hacemos una melodía o actividad, yo propongo estas pequeñas células musicales llamadas patrones y luego volvemos realizar la melodía.


  • En la música hay dos lenguajes que se interrelacionan: el rítmico y el tonal. Es por esto que en cada sesión trabajamos con actividades melódicas y recitados o rimas. Desarrollar el lenguaje rítmico y tonal a la vez es fundamental para trabajar el pensamiento musical del que hablábamos antes, la audiation.


Partiendo de estas bases o pilares, el trabajo de enseñanza de la música tenía que cambiar y adaptarse a estos descubrimientos. Es por esto, que desde este enfoque, las educadoras no somos personas que enseñamos la música al igual que las madres y padres no enseñáis la lengua materna. Nuestra labor es la de guiar, la de ofrecer un entorno y guiarles para que ellos mismos puedan llevar a cabo sus aprendizajes, su proceso madurativo. Gordon denomina a esta forma de interacción con el niño la guía informal, que presenta las siguientes características:

  • Es la ofrecida en los 6 primeros años de vida

  • No se demanda nada específico a las criaturas en términos de respuestas musicales

  • Se ofrece a las criaturas un ambiente musical rico y variado donde podrán absorber los aprendizajes

Hay dos tipos de guía informal

  • Sin estructura: se ofrece de los 0-2/3 años. Se canta un rico repertorio de canciones y recitados mientras hay un movimiento fluido continuo, expresivo y musical. Con juegos sencillos y sin muchas reglas o estructuras.

  • Con estructura: se ofrecen patrones tonales y rítmicos estructurados según la etapa del aprendizaje musical en la que se encuentra el niño o niña. Las criaturas son retadas con juegos más estructurados donde se anima a responder y se comienza a dar nombre a diferentes conceptos musicales. La guía tienen en mente una estructura para favorecer la maduración musical de los niños y su emergencia hacia la siguiente etapa en la audiation.


Por tanto, como resumen, añado una tabla en la que nos clarifica la diferencia entre enseñar (el método tradicional de enseñanza musical) y guiar (este nuevo enfoque)



Muchas gracias por vuestra atención. Podéis dejar cualquier duda o comentario aquí abajo.


¡Un abrazo y nos vemos en las sesiones!